dimecres, 17 de febrer de 2010

Quan te n'adones que una relació ha finit



Un fantàstic conte de Jorge Bucay, el meu primer encontre amb aquest argentí i això que m'havien parlat molt bé dels seus escrits.

Gràcies a un correu d'una amiga, l'he escoltat per primer cop, m'ha fet pensar, m'ha fet sentir millor amb mi mateixa. Una manera de pensar meravellosa per la seva senzillesa.

5 comentaris:

Frannia ha dit...

Quasi sempre estic d'acord amb tu, però avui no. A vegades, el sofriment et fa créixer i es necessari i és el millor que pots fer per a l'altre i altres vegades el propi orgull o la pròpia por fan que no puguis estalviar el sofriment a l'altre perquè estàs paralitzat o perquè no el vols veure. Tan de bo tot fos tan fàcil, o blanc o negre, però l'experiència demostra que no és així. Molt bo però per un conte.

Xicarandana ha dit...

El conte parla de sofriment gratuït, Frannia, el que podem estalviar a qui estimam.

Hi ha una altra mena de sofriment, o de sofriments, necessaris, ja ho sé, tots l'hem patit en les nostres carns. Aquest no és evitable.

Aineta ha dit...

M'ha encantat! És preciós.

Frannia ha dit...

Segons com es miri tot sofriment pot ser gratuït, almanco ho és en el moment en que passa i no és fins més tard que t'adones de les coses. Qui ho mesura a això de la gratuÏtat? Com tot, és segons els ulls amb els que es mira. Demà ho xerram, guapeta.

estarellas ha dit...

Perdonau aquesta intervenció idiota... només estic comprovant que puc escriure al blog. Esper en el futur poder fer aportacions més valuoses.