dimarts, 2 de febrer de 2010

Insensatesa



La lletra d'aquesta cançó no s'ajusta al meu "ara", per això no la incloc aquí. Si s'hi ajusten en canvi el títol i els acords, pausats.

Insensatesa. Darrerament sent molt aquesta paraula, em persegueix, o jo la perseguesc a ella. Les coses canvien, els sentiments també, però el terra continúa sent fràgil sota els meus peus, les idees em volen més amunt que els núvols, i els llocs on abraçar-me per a no marejar-me en ocasions no hi són quan els necessit.

Insensatesa. La de queixar-me per això, que al cap i a la fi no és res.

Respir, veig, olor, tast, toc: una insensatesa no gaudir-ho a cada segon.