divendres, 15 de gener de 2010

Tres minuts trenta-sis segons per deixar-se anar



No entenc la lletra, no entenc els dibuixos. Tampoc ho pretenc. Domés sé que he arribat de rebot a aquesta cançó i que he quedat hipnotizada durant els tres minuts trenta-sis segons que dura, mirant fixament la direcció de les línies, la sinuositat dels esboços.

I he pensat que estic cansada de cercar constantment el significat de tot: de tot el que em diuen, de tot el que veig, de tot el que pens. Sempre cercant el rerefons, el doble sentit, sempre guiant-me per intuicions, per pressentiments.

Tal vegada aquest sigui el motiu pel qual tenc el costum de no analitzar la música, l'art, el cinema: em deix anar, deix que el que entra dins meu des dels ulls i des de l'oïda es canalitzi directament cap al cor. Això és exactament el que he sentit mentres escoltava aquesta cançó.

1 comentari:

s de simón ha dit...

molt bona cançó i vídeo...gràcies, els death cab for cutie no els conec gaire... em recorda una mica a la genial cançó "such great heights" dels Postal Servies...