diumenge, 17 de gener de 2010

Sentir-se bé



Un nou bon dia de diumenge, ja he xerrat d'ells alguna vegada. Són tranquils, sense presses, a casa, amb les meves moixes, el meu ca, les meves coses, el meu jardí. Em preocupa perdre'ls, haver de prescindir de tot això. Bé, arribat aquest punt cal que inclogui un "ja veurem" i passi a un altre tema...

Sent que l'hivern comença a tenir ganes de partir, sembla que els meus ossos i les meves energies comencen a florir. El sol està més present. Han estat uns mesos difícils físicament parlant, m'empipa sentir-me feble, però tot ha estat lleuger, solventable i transitori. Mentalment no és que jo hagi estat -ni estigui- per tirar coets, però és el que hi ha, ho faig el millor que sé, ens haurem de conformar tots plegats.

Què és sentir-se bé? La cançó de Graham Coxon crec que més que explicar-ho, parla de la necessitat de sentir-se bé malgrat ... (i fins aquí arriben els meus coneixements d'anglès, i em sembla que cadascú pot completar els punts suspensius amb "lo seu", no?).

Per a mi sentir-me bé és que a la balança, a la balança de la meva vida, pesi més en cada moment el plat amb les coses bones. Ja he assumit que les dolentes sempre hi seran, que no les puc eliminar -i encara que ho faci, tanmateix en vénen de noves. I és possible que sigui bo que hi siguin, tal vegada les necessitem per mantenir l'equilibri, per sentir-nos vius, per sentir que la sang ens córre per les venes, que respiram.

És diumenge dematí, és prest, tenc tot el dia per estar amb la meva gent, amb les meves coses, al món que estim perquè és el meu, el que he anat construint durant anys. Tenc tot un dia per aprofitar-ho! Acabarà el dia i entraré en una porció nova d'aquest món meu, una porció nova que estic elaborant, aquest cop no ho faig sola, ho faig amb qui s'està convertint en una part imprescindible de mi mateixa.

El plat bo de la balança pesa molt avui. Em sent bé.

Oh Sunday morning, not a scrap in sight
I'll go without, I do it out of spite
All by myself, yeah
Food's lost its flavour, I refuse to bite
Do myself no favours, I stay in every night
Ashtrays in rows, but you know...
I feel alright
It's just another Sunday morning, then it's Sunday night
I feel alright
It's just the ghost of you behind me, sitting right up tight
I'll read the paper, but it's yesterdays
The world's gone mad and I'm going the same way
All by myself, yeah
When the sun is shining, but it don't give no hope
I'm into whining, and I'm all out of soup
But it's good to feel dirty, yeah
When you feel alright
Just another Sunday morning, everything's alright
I feel alright
It's just the ghost of you behind me sitting right up tight
Sitting right up tight
So many miles, between me and you
So many days, I don't know what to do
Be by myself, then I know...
I'll be alright
On another Sunday morning, another Sunday night
I'll be alright
With the ghost of you behind me sitting right up tight
Sitting right up tight
Sitting right up tight
Sitting right up tight

2 comentaris:

miratuporlondres ha dit...

Amb tot això que dius dels diumenges n'estic completament d'acord, o millor dit, m'ho puc agafar com a pensament propi.Són com a moments "sagrats".
....I que durin...

Frannia ha dit...

Quina sensació més estranya...quan he vist aquest ull he pensat que era el meu...
També estic d'acord amb vosaltres i crec que estimar, precisament, consisteix amb això: no haver de renunciar a la teva essència, afegint-ne una de nova. I quan és així i veus que el conjunt t'ha convertit en millor persona és que ets on havies de ser. Una abraçada de diumenge