dimarts, 5 de gener de 2010

Nostàlgia



Avui em sent una mica trista, nostàlgica. No hi ha cap motiu especial, o n'hi ha molts, segons es miri. Enyor la gent que no tenc ara al meu costat i que m'importa. A alguns no els puc tenir a prop, ja no. He estat amb altres fins fa unes hores. D'aquí a poc arribarà qui ocupa la major part de les meves hores des de fa setmanes, i esper que per molt de temps.

En certa manera els tenc a tots. En certa manera, m'he oblidat de mi mateixa. Les festes de Nadal s'acaben. Tornarà la rutina i posarà cada cosa, cada persona, al seu lloc. I a mi també.

Fa poc que he recuperat un disc de Vinicius de Moraes i Maria Creuza que fa temps em gravaren. M'ha fet molta companyia aquests dies, dies en què estic recuperant coses del passat, coses que no vull oblidar mai.

Eu sei que vou te amar
Por toda a minha vida eu vou te amar
Em cada despedida eu vou te amar
Desesperadamente eu sei que vou te amar
E cada verso meu será pra te dizer
Que eu sei que vou te amar
por toda minha vida

Eu sei que vou chorar
A cada ausência tua eu vou chorar
Mas cada volta tua há de apagar
O que essa ausência tua me causou

Eu sei que vou sofrer
A eterna desventura de viver
À espera de viver ao lado teu
Por toda a minha vida
***
Yo sé que te amaré
Por toda mi vida te amaré
En cada despedida te amaré
Desesperadamente yo sé que te amaré.
Y cada verso mío será para decirte
Que yo sé que te amaré
Por toda mi vida.

Yo sé que lloraré
En cada ausencia tuya lloraré
Pero cada vuelta tuya ha de apagar
Lo que esa ausencia tuya me causó.

Yo sé que sufriré
La eterna desventura de vivir
A la espera de vivir a tu lado
Por toda mi vida.

1 comentari:

Aineta ha dit...

Menys mal que ja s'acaba!O no?