dissabte, 30 de gener de 2010

El bon dia per a míster Hyde

Ahir em vaig quedar sense electricitat i a les 15 h va començar una àrdua aventura per recuperar-la que ha acabat a les 8.30 d'avui dematí, amb èxit, cal dir. Visc a una casa de camp i això implica que per a les megaempreses com Telefònica i Endesa som com una espècie de client incòmode que no saben com catalogar ni tractar. Ho dic perquè això complica fins a l'infinit les ja de per si difícils conversacions telefòniques amb aquesta tropa. Miraré de ser breu amb la crònica dels fets:

1.- Telefon al meu electricista. Vé, mira el comptador i diu que és un problema de línia, que segurament haurà de venir GESA, però, vaja, torn tenir corrent i em diu que l'avisi si torna a fallar.

2.-. Torna a fallar la corrent, avís a l'electrista, ve al cap d'una hora, ho torna revisar tot molt detingudament i diu que definitivament he d'avisar a GESA.

3.- Telefon a avaries d'ENDESA. Em diuen que no els consta cap problema a la zona, i això vol dir que és un problema meu, que si ells han de venir em cobraran el desplaçament, que torni a avisar al meu instal·lador.

4.- Torn a telefonar al meu instal·lador, que VE PER TERCERA VEGADA. A aquestes hores (ja són les 21 h) fa fosca, la cosa comença a embrutar-se i fa estona que he omplert la casa amb espelmes. Constat que la vida és dura sense música, sense ordinador, sense televisor, sense llibres, sense sudokus. Res, el pobre home diu que no veu el problema per enlloc i m'assenyala el poste on creu que hi ha el problema, i això és feina de GESA.

5.- Torn telefonar a GESA, se'm posa un nou impresentable. Per l'adreça no em troba com a client, li dic que cerqui amb el NIF, em torna dir que en pantalla li surt que no és problema seu, sinó meu, jo li dic que no, que segur que és seu, llavors em diu que apunta la incidència, que la trasllada als serveis tècnics i que en hora, hora i mitja vendran.

6.- Esper, esper, esper, i esper a la llum de les espelmes. Sense la companyia que esperava tenir al vespre, sense poder anar on volia anar, amb la rentadora a mig fer. Massa temps per pensar, amb una paraula, i empipar-me.

7.- Són les 23.30 h del vespre i me'n vaig a dormir, això si, vestida, per si apareixen estar preparada. He dormit fatal. Quin mal rollo, amb lo bé que m'havia anat el dia. I a sobre crec que he afegit al refredat...

8.- Són les 6.30 hores, encenc l'interruptor i res, que no pita la cosa. Vaig al telèfon per SISENA VEGADA i la pobra ànima que m'aten s'ha de menjar la meva borderia. Quan m'ha dit que no li constava que fós problema seu no he pogut més. He bullit per dins i li he dit tot el que pensava, li he contat tot el que m'havien dit els companys seus del dia anterior i li he dit que seguia sense tenir electricitat i que m'ho havien de solucionar. I, pumba, ha passat algo meravellós: m'ha donat un número, un número!!!, i m'ha dit ja havia passat l'avís als tècnics. Això del número era nou, m'ha emocionat. I he acabat demanant-li disculpes pel meu to, i li he assegurat que jo no som així.

9.- Al cap de 10 minuts em telefonaven, i al cap de trenta es presentaven a casa. Han necessitat més d'una hora per trobar l'avaria que, oh mira tu, estava allà on em va dir ahir horabaixa l'electricista. Era problema seu. He convidat a aquests senyors tan simpàtics a un cafetet amb galetes i els he donat les gràcies.

CONCLUSIÓ 1: sota el caràcter tou, he vist que tenc sang a les benes i que, malgrat sigui difícil, puc treure el geni. Gairebé no m'enrecordava, duc una temporada molt llarga, estic fluixa. Val que per molts això que he tret com a geni seria un poc patètic, però fillets, si no n'hi ha més no puc fer-hi res, per a mi ha estat com retrobar-me amb el meu míster Hyde.

CONCLUSIÓ 2: som incapaç de penjar un post sense música i, malgrat que aquest sigui excessivament llarg i que probablement no l'haureu acabat de llegir, no puc resistir-me a la temptació de afegir-hi aquesta cançoneta. És optimista, és fresca, no és molt llarga, i és la meva manera de dir-vos BON DIA!

2 comentaris:

Frannia ha dit...

Mare meva, quin procés!! I quins impresentables! Ara t'he telefonat i no hi eres. No serà que també t'ha petat la línia? :) M'agrada la lectura que fas del problema: exercitar el nostre Mr. Hyde també és necessari. Jo tampoc en sé, ja em coneixes. Besades, guapa!

Aineta ha dit...

Aquests és la típica cosa que t'emprenya fins els límits. La llàstima és que perquè et facin cas hagis de mostrar el geni