dijous, 14 de gener de 2010

Despedida

No em trec del cap que no et tornaré a veure. Gairebé tres anys sense saber de tu, llevat que no estaves bé, que cada dia estaves pitjor. I ara ja és segur que no et veuré més.

Llavors, com és que des que sé que has partit, avui fa dos dies, no et puc treure del meu cap? Record mil moments, mil gestos, mil somriures, record tot allò que vivírem, i tot fou bo.

Hi ha una cosa certa: passaren els dies, les setmanes, els mesos, els anys, continuaves absent, continuaves sense venir, i tots els que estàrem amb tu en la petita porció d'espai i de temps que compartírem durant tant de temps, tots els que tenguérem la sort de conèixer-te, és des de fa dos dies que et trobam a faltar com no ho havíem sentit mai. Sabem que no et veurem mai més, sabem que els teus pateixen i patiran, ens podem fer una idea del dolor viscut durant anys, i et podem dir, i et deim, que per damunt de tot això la teva senzillesa, la teva dolçor i la teva delicadesa ens acompanyaran sempre.

Un company meu, que també fou teu, referint-se a tu, em parlava fa una estona d'algo semblant al petit misteri que hi ha en les persones belles. Tu eres, ets, i seràs una bella persona, i la teva encantadora discreció, el teu petit misteri.

Una abraçada, domés per a tu, M.

3 comentaris:

Aineta ha dit...

Belles paraules

Frannia ha dit...

Un cop i altre, viure i reviure el mateix...això és envellir. I donem gràcies, per la part que ens toca de ser a l'altra banda. Una besada de conhort, reina.

miratuporlondres ha dit...

Poc més se pot afegir a lo dit i enhorabona per com ho has dit.
(ja estam connectats)