dilluns, 28 de desembre de 2009

El que vull aquest Nadal?



M'agraden ben poques nadales, aquesta n'és una: ben ianqui, ben nyonya, ben marxosa, com toca! Em recorda a la pel·lícula a la qual pertany (Love actually). L'amor i l'optimisme vessen per les parets del televisor cada cop que la veig. Guai. És una bona manera de fer un kitkat vital i més en aquestes festes on es pressuposa que tots hem de ser feliços i que la vida és perfecte (és curiós que a aquestes altures ens vénguin encara amb aquestes...).

El títol de la cançó: tot el que vull aquest Nadal...

I què vull jo? Ni més ni manco que el que ja tenc, i no perdre-ho. Això si, per al meus (i no us podeu ni imaginar quanta gent hi cap en aquest "els meus") voldria afegir-hi un polsí de somriures, unes cullerades -soperes- de salut i, per donar una mica més de gust als dies que ens queden per viure, afegir-hi la quantitat justa de sal -fonamental-, de pebre bo -picardia sana- i de canyella -l'aroma que tot ho bressola.

Si, d'acord, un post molt cursi però, què voleu? És Nadal i som mooooolt influenciable...

dimarts, 22 de desembre de 2009

Un himne a la vida



Darrerament, aquesta cançó s'ha convertit per a mi en una mena d'himne. Sempre estaré agraïda a un amic meu blocaire, perdut i encara no retrobat, haver-me-la presentada. Avui, anant i tornant d'un funeral, l'he repetida un pic i un altre dins del cotxe, intentant aprendre-me-la. Difícil: molta lletra per a les meves capacitats neuronals. Però ho estic intentant, i això és l'important: intentant assolir els petits i grans reptes que ens presenta la vida i que ens presentam nosaltres mateixos. Sé que no estau entenent res de res, però estic tranquil·la, la cançó ho farà millor que jo.

El funeral era per una dona que el mes que ve feia 100 anys: tota una vida, una vida plena i bona com se sol dir, però coneguent la seva família sé que en aquest cas ha estat realment així. Per contrapartida, una nina de 19 mesos s'ha estat debatent durant una setmana entre la vida i la mort. Avui han dit a la família que ha guanyat la primera batalla. Avui la nina s'ha despert i ha somrigut a la mare: la vida empeny amb força. Tot el demés és "calderilla", no us sembla?

Provem d'encaixar en escenes boniques,
en ports de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits vora el foc abraçats a una manta.

Es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin
i irrompre arrogants lluint les millors gales
en discos amb dones amb feines estables.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.

.Busquem quedar bé en el retaule magnífic
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia, contents, compren flors a sa mare.

Intentem trampejar per ser persones dignes,
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.

I després tancar els ulls i sentir el món en calma
i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
havent enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, se'ns baixa la Verge i de sobte ens revela que ens en sortim.

I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
tot fent evident
que, per un moment,
ens en sortim.

dilluns, 14 de desembre de 2009

La nostra cançó



Hem viscut moltes coses, i les que viurem. Junts o no, les viurem. I vull estar al teu costat per a compartir-les amb tu. Els darrers temps han passat coses impensables que ens han duit per camins diferents i que han fet que no estigui amb tu quan més em necessites. Però hi estic, no ho oblidis mai, estic amb tu, i per tu, i hi estaré sempre. Et faré costat sempre que em necessitis.

Ara com ara, aquí tens la nostra cançó. Sempre serà la nostra cançó. Mai m'havia passat pel cap cercar la traducció. Avui ho he fet. I m'ha sorprès: descriu amb bastant d'encert tot el que hem sentit durant anys. No faig comptes oblidar-me'n.

Tenguérem l'oportunitat de descobrir que la vida pot ser rosa, que els cors poden ballar al ritme d'aquesta melodia, que els somnis poden volar. Els darrers temps no han estat bons, no són bons, les circumstàncies no ho permeten. És el que toca viure ara, per als nostres i per a nosaltres, és el que toca viure. Però això no lleva que en un petit recés, en un petit moment despistat de la rutina, poguem pensar i recordar en això, en què la vida fou de color de rosa. I si ho va ser un cop, ho pot tornar a ser. Mentrestant tens un braç, el meu, sobre el que recolzar-te.

Ojos que hacen bajar los míos,
una sonrisa que se pierde en su boca
he aquí el retrato sin retoque,
del hombre al que pertenezco…

Cuando me toma en sus brazos,
y me habla muy despacio,
veo la vida de color rosa.

Me dice palabras de amor,
palabras comunes
y eso me provoca algo.

El entró en mi corazón,
una parte de felicidad,
cuya causa conozco.

El es para mi,
lo que yo para él en la vida
me lo dijo, me lo juró para toda la vida.

Y en cuanto lo percibo,
entonces siento dentro mío,
mi corazón latiendo.

Noches de amor que no terminarán jamás,
una gran felicidad que toma su lugar
los problemas, las penas se acaban…
Felices, felices a más no poder!

Cuando me toma en sus brazos,
y me habla muy despacio,
veo la vida de color rosa
.

Me dice palabras de amor,
palabras comunes
y eso me provoca algo.

El entró en mi corazón,
una parte de felicidad,
cuya causa conozco.

El es para mi,
lo que yo para él en la vida
me lo dijo, me lo juró para toda la vida.

Y en cuanto lo percibo,
entonces siento dentro mío,
mi corazón latiendo.

dimarts, 8 de desembre de 2009

Fés la teva aposta



Duc dies amb Hungry heart de Bruce Springsteen al cap. Ahir la vaig cercar a Can Youtube i després vaig entretenir-me amb la lletra, us l'he traduïda, no us queixareu (de tota manera, s'admeten reclamacions).

I aquí teniu el pack: lletra més cançó. He volgut posar-vos aquesta estranya versió d'una estranya gent que es diuen Pajaro Sunrise, no els coneixia fins ahir, no estan gens malament (clar, són raros i m'agraden).

No acab d'entendre la relació entre el que diu la lletra i el que diu el vídeo. Potser té a veure amb assumir les conseqüències de l'aposta de vida que tots feim en un moment determinat? No em convenç: sempre podem rectificar. Si, d'acord, hem d'assumir i aprendre, però necessitam també tenir ben present la possibilitat de canviar, malgrat pugui ser una il·lusió vana. Per a mi és una realitat. Una feliç realitat, al manco avui. Qui diu que demà no me n'adoni que vaig fer l'aposta equivocada? Sé que sempre puc tornar a jugar. Mentres la roda de la ruleta giri per a mi, continuaré apostant.

Però ara no, ara estic gaudint del premi de l'aposta més forta que mai he fet. Sé que la ruleta està en marxa, però no és temps de jugar, ara és temps de viure.



Tenia dona i fills a Baltimore, Jack
Vaig sortir a donar una volta i ja no vaig tornar
Com un riu que no sap on va
Vaig fer un mal gir i vaig continuar.

Tots tenim un cor amb gana
Tots tenim un cor amb gana
Fés la teva aposta i interpreta el teu paper
Tots tenim un cor amb gana.

La vaig conèixer a un bar de Kingstown
Ens enamoràrem, però jo sabia que tenia un final
Agafàrem el que teníem i fugírem.
Ara som aquí a Kingstown de nou.

Tots tenim un cor amb gana
Tots tenim un cor amb gana
Fés la teva aposta i interpreta el teu paper
Tots tenim un cor amb gana.

Tots necessitam un lloc on descansar
Tots volem tenir una llar
Dóna igual el que diguin
A ningú li agrada estar sol.

Tots tenim un cor amb gana
Tots tenim un cor amb gana
Fés la teva aposta i interpreta el teu paper
Tots tenim un cor amb gana.

dilluns, 7 de desembre de 2009

Ho he intentat, a la meva manera

No m'agrada Leonard Cohen. Ni la seva veu, ni la majoria de les seves lletres (algunes m'escarrufen). Aquesta cançó si, en puc digerir la lletra; i la veu de Perla Batalla fa que la senti més endins que si l'escoltàs amb la veu d'ultratomba de Cohen.

Parla dels errors, de la culpa, de prendre decisions, de la possibilitat de canviar. Parla de diferents tipus de llibertat, molt lluny de la llibertat de conte de fades.

Si m'ho vull aplicar, parla de mi.



Como un pájaro en un cable
como un borracho en un coro a medianoche
he intentado a mi manera ser libre.

Como un gusano en un anzuelo,
como un caballero de un libro pasado de moda
he salvado todos mis lazos para ti.

Si he sido poco amable
espero que puedas dejarlo pasar.
Si he sido desleal espero que sepas
que nunca fue contigo.

Como un niño aún no nacido
como una bestia con su cuerno
he destrozado a todo aquel que se acercó a mí.
Pero juro por esta canción
y por todo lo que he hecho mal,
que lo arreglaré por ti.

Vi a un mendigo apoyado en su muleta de madera
que me dijo: No debes pedir tanto
Y a una bella mujer apoyada en el quicio oscuro de su puerta
que me gritó: Oye, por qué no pides más?

Como un pájaro en un cable
como un borracho en un coro a medianoche
he intentado a mi manera ser libre.

dijous, 3 de desembre de 2009

Una nova versió



Una nova versió d'una cançó que vaig penjar fa uns quants posts. Més ben dit, aquesta és la primera versió, la versió original de Il cielo in una stanza, de Gino Paoli. No coneixia aquesta melodia fins fa unes setmanes i ara no em cans d'escoltar-la. Però avui em conforta en Gino Paoli més que na Mina. La suavitat front la força, la dolçor front la potència.

Per què canviam? Com podem canviar tant? I sentir que som els mateixos, més que mai...

EL CEL EN UNA HABITACIÓ
(Gino Paoli, 1960)

Quan ets aquí amb mi
aquesta habitació no té parets
sinó arbres,
arbres infinits.
Quan ets aquí, aprop meu,
aquest sostre violeta
no, no existeix més:
veig el cel sobre nosaltres,
que quedam aquí
abandonats,
com si no existís res més,
res, res més, al món.

Sona una armònica,
sembla un òrgan
que vibra per tu i per mi,
sobre la immensitat del cel.
Per tu i per mi,
al cel.