dissabte, 31 d’octubre de 2009

Ballant sobre les notes d'una cançó



No tenc ni punyetera idea de francès. Allò, Voilà, Mon Dieu, Brioche, Croissant, Mon ami, Mon amour, Mon cher, Merci ... i poca cosa més. De tota manera, no faig cap descobriment si dic que és un plaer per als meus sentits, concretament per al de l'oïda, gaudir de cançons com aquesta. M'és igual què diu la lletra (per no entendre, no entenc ni el títol), però estic convençuda que és meravellós. Ideal per escoltar en dies nyonyos i tontos, que darrerament en tenim molts. Ideal per descarregar pensaments negatius. Ideal per somriure. Ideal per somniar amb un dolç futur. Acaba la cançó, tot té un fi, però basta amb tornar a donar el play, al manco avui, al manco ara. Demà ja ho veurem...

divendres, 30 d’octubre de 2009

Per al meu amic



En Lluís Llach no "me mata", és ver, però la cançó m'encanta. La vaig descobrir en aquesta versió de Dani Flaco (ja saps: les versions i jo, jo i les versions...), ell va fer que em fixàs en el que hi diu. La lletra em fa estremir, ara i ahir. I sempre ho farà. Gràcies, amic.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Canvi de plans



Avui acabava de penjar un post realment terrorífic, l'acab d'esborrar. Aquest està molt millor. Em sentia un altre cop com ella, sola i alguna cosa més, i he recordat la pel·lícula, especialment per la cançó. Pentura us demanareu com devia ser l'altre post perquè aquest és una mica depriment, millor que no us ho conti. Aquesta història no és tan trista, en sèrio, domés ho sembla: també he pogut recordar el final de la pel·lícula, una telefonada que ja no esperava m'hi ha fet pensar. És un final dels que m'agraden. Mentre acabava d'escriure això, la telefonada s'ha repetit, per si de cas no havia estat prou efectiva el primer cop, però ho havia estat...

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Una mica de dolçor

http://www.youtube.com/watch?v=4Eb651s_o1Q

Una setmana complicada, un mes complicat, un any complicat. Diuen que l'esperança és el darrer que es perd. Deu ser ver, perquè hi ha moments, no sempre, però hi ha moments en què el futur es converteix en present, sembla que els desitjos es puguin tocar, i sent com l'esperança m'agafa de la mà i em diu: "ja arribam, el que cerques està darrera aquella cantonada". Però no és ver, rera la cantonada no hi trob mai res. Pot ser sigui una il·lusió provocada per una baixada de tensió, o pel canvi de lluna, vés a saber. Però tant dóna, és en definitiva un estrany i dolç moment que se'n va així com ha vengut. I no passa res. Em refugii en una cançó, per exemple una cançó com aquesta, i tot torna a la normalitat.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Quantes coses voldria mai tenguessin fi

Senza fine (Gino Paoli, 1961)


Sense fi
arrastres les nostres vides
sense un segon
per somiar
per poder recordar
allò que vivírem.

Sense fi
ets un instant sense fi
no hi ha ahir
no hi ha demà
tot i ara en les teves mans
mans grans
mans sense fi.

No m’importa la lluna
no m’importen els estels
tu ets per a mi la lluna i els estels
tu ets per a mi el sol i el cel
tu ets per a mi tot allò que vull.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Ningú no és perfecte...

Con faldas y a lo loco (Billy Wilder, 1959)



Sota la premisa "ningú no és perfecte", que posa punt i final a aquesta pel·lícula, no trobau que hauríem de moure'ns, de viure?
Si ens ho poguéssim aplicar a nosaltres mateixos (i també a qui sigui que tenguem al davant) ens estalviaríem moltes decepcions, desenganys, pèrdues, oblids, frustacions, culpabilitats, ràbies, indefinicions..., puc seguir, però no fa falta, no?

Un desig

És dilluns.
Amb aquesta cançó ens desig (m'hi incloc, no sigui cosa que) un bon dia i una bona setmana:



Tot i que arribam a veure la vida de tots i cada un dels colors de l'arc de Sant Martí, avui em qued amb el rosa.
I això que no m'agrada, excepte quan es tracta de flors, i quan es tracta d'aquesta cançó.

diumenge, 25 d’octubre de 2009

L'optimisme fet cançó

Ha estat fàcil. Domés calia pensar amb en Rufus i tot d'una he recordat aquesta cançó [esper que l'enllaç funcioni]:
http://www.youtube.com/watch?v=cfDO48OzURE
Fantàstica, divertida i tendra.
I a sobre fa sol, un dia preciós. Què més se li pot demanar a un diumenge?
Ups, vaig a mirar els resultats de la primitiva...!

dissabte, 24 d’octubre de 2009

A vegades no cal entendre...

... ni intentar-ho, tan sols...



Stardust (Hoagy Carmichael & Mitchell Parish, 1927)

Sometimes I wonder why I spend the lonely nights
Dreaming of a song,
The melody haunts my reverie
And I am once again with you,
When our love was new
And each kiss an inspiration.

But that was long ago,
Now my consolation
Is in the star dust of a song.

Beside a garden wall where stars are bright,
You are in my arms.
The nightingale tells his fairytale
Of paradise where roses grew.
Though I dream in vain,
In my heart it will remain,
My star dust melody,
The memory of loves refrain.

La vida, la roda

divendres, 23 d’octubre de 2009

És fàcil


En realitat tot és fàcil, si li perdem la por, clar.