dijous, 3 de desembre de 2009

Una nova versió



Una nova versió d'una cançó que vaig penjar fa uns quants posts. Més ben dit, aquesta és la primera versió, la versió original de Il cielo in una stanza, de Gino Paoli. No coneixia aquesta melodia fins fa unes setmanes i ara no em cans d'escoltar-la. Però avui em conforta en Gino Paoli més que na Mina. La suavitat front la força, la dolçor front la potència.

Per què canviam? Com podem canviar tant? I sentir que som els mateixos, més que mai...

EL CEL EN UNA HABITACIÓ
(Gino Paoli, 1960)

Quan ets aquí amb mi
aquesta habitació no té parets
sinó arbres,
arbres infinits.
Quan ets aquí, aprop meu,
aquest sostre violeta
no, no existeix més:
veig el cel sobre nosaltres,
que quedam aquí
abandonats,
com si no existís res més,
res, res més, al món.

Sona una armònica,
sembla un òrgan
que vibra per tu i per mi,
sobre la immensitat del cel.
Per tu i per mi,
al cel.