dilluns, 14 de desembre de 2009

La nostra cançó



Hem viscut moltes coses, i les que viurem. Junts o no, les viurem. I vull estar al teu costat per a compartir-les amb tu. Els darrers temps han passat coses impensables que ens han duit per camins diferents i que han fet que no estigui amb tu quan més em necessites. Però hi estic, no ho oblidis mai, estic amb tu, i per tu, i hi estaré sempre. Et faré costat sempre que em necessitis.

Ara com ara, aquí tens la nostra cançó. Sempre serà la nostra cançó. Mai m'havia passat pel cap cercar la traducció. Avui ho he fet. I m'ha sorprès: descriu amb bastant d'encert tot el que hem sentit durant anys. No faig comptes oblidar-me'n.

Tenguérem l'oportunitat de descobrir que la vida pot ser rosa, que els cors poden ballar al ritme d'aquesta melodia, que els somnis poden volar. Els darrers temps no han estat bons, no són bons, les circumstàncies no ho permeten. És el que toca viure ara, per als nostres i per a nosaltres, és el que toca viure. Però això no lleva que en un petit recés, en un petit moment despistat de la rutina, poguem pensar i recordar en això, en què la vida fou de color de rosa. I si ho va ser un cop, ho pot tornar a ser. Mentrestant tens un braç, el meu, sobre el que recolzar-te.

Ojos que hacen bajar los míos,
una sonrisa que se pierde en su boca
he aquí el retrato sin retoque,
del hombre al que pertenezco…

Cuando me toma en sus brazos,
y me habla muy despacio,
veo la vida de color rosa.

Me dice palabras de amor,
palabras comunes
y eso me provoca algo.

El entró en mi corazón,
una parte de felicidad,
cuya causa conozco.

El es para mi,
lo que yo para él en la vida
me lo dijo, me lo juró para toda la vida.

Y en cuanto lo percibo,
entonces siento dentro mío,
mi corazón latiendo.

Noches de amor que no terminarán jamás,
una gran felicidad que toma su lugar
los problemas, las penas se acaban…
Felices, felices a más no poder!

Cuando me toma en sus brazos,
y me habla muy despacio,
veo la vida de color rosa
.

Me dice palabras de amor,
palabras comunes
y eso me provoca algo.

El entró en mi corazón,
una parte de felicidad,
cuya causa conozco.

El es para mi,
lo que yo para él en la vida
me lo dijo, me lo juró para toda la vida.

Y en cuanto lo percibo,
entonces siento dentro mío,
mi corazón latiendo.

1 comentari:

Aineta ha dit...

Preciosa cançó! Per un motiu diferent al teu aquesta cançó també em rondava el cap avui. Una altra de les casualitats de la vida