dissabte, 21 de novembre de 2009

Maniobres Orquestrals en l'Obscuritat (OMD)



Un grup, una cançó de la meva adolescència i la de molts. Mai havia vist el videoclip, un "portento", hi ha que veure com passen els anys, i lo guapa que és ella.

1982. Tenia onze anys quan vaig començar a escoltar aquesta cançó. Ara pensava en si som tan diferent a aquella nina, vint-i-set anys més tard. En algunes coses si, gràcies a Déu (i és evident que no em referesc al físic), malauradament en altres no. Som la responsable de la persona que som avui? Si, per descomptat, també ho som de les meves accions i les seves conseqüències.

I tenc dues opcions, quedar-me quieta com fins ara, o avançar i arriscar-me a continuar equivocant-me. Tenc trenta-vuit anys, probablement em quedin menys anys de vida que els que he viscut: la resposta és clara. Però procuraré tenir molta cura en el que faci, ho promet.