dissabte, 14 de novembre de 2009

Drama! Drama? No, falsa alarma...



Pànic, pànic és el que he tengut sempre a les discussions, a xerrar clar. Ics, em feien alèrgia. Ara no és que m'agradin tampoc, les coses com són, però, vaja, crec que ara com ara puc pensar que no maten... Avui n'he tenguda una amb algú a qui estim molt: discussió, debat, li podem dir com volguem, però hi ha hagut moments en què em sentia tan tensa que ara estic esgotada...

La part bona: que hem pogut aclarir moltes coses, hem arribat a acords, hem rectificat, o no, però hem comprès la postura de l'altre. Al manco així ho esper. A mesura què xerràvem i xerràvem, la boira i la pena es diluïen, tornava a sentir a aquella persona a prop meu, amb discrepàncies incloses.

La part millor: que hem pogut tancar la conversa amb un somriure i amb la promesa d'una abraçada quan ens trobem demà. I he començat a pensar en quina cançó podria ajudar-me amb aquestes paraules. M'ha vengut al cap Parole, parole. Una cançó que no m'agrada gens, per cert (com les discussions), això l'ha convertida en la cançó perfecta. El que no hagués imaginat mai és que Youtube m'obsequiàs a la primera amb la millor versió que podria haver trobat mai, sense cap mena de dubte, i la que a més expressa de manera genial el meu estat d'ànim i el que sent per aquesta persona. Per a tu, amb núvols o sense núvols. I gràcies.

1 comentari:

Frannia ha dit...

Segur que va haver més que paraules, es van remoure coses internes i es va aprendre molt. Però segur també que no es va trencar res perquè les relacions vertaderes suporten aquests tipus d'entrebancs. Les altres, fugen.
Abraçadetes!