dimarts, 17 de novembre de 2009

Àncora



M'he despert massa prest, i no he pogut tornar-me a dormir. Abans no em passava mai. He berenat, he escurat, he plegat roba, m'he dutxat, m'he vestit, ho he fet tot molt a poc a poc, sense les presses de sempre. I són les 5 del matí. Per què són tan lentes les hores durant la nit?

No se sent res, no hi ha cap llum, únicament hi som jo. Jo i el que em ronda pel cap, això que em ronda i voleteja, voleteja i s'enlaira, s'enlaira i s'escapa, s'escapa i després torna, torna i es calma. I ara hi ha calma, la que tant desitj, la que m'ancora al que som. La que es respira en aquesta cançó.

1 comentari:

Frannia ha dit...

Ànims, amiga meva, trobaràs el camí tu també.