dimecres, 28 d’octubre de 2009

Una mica de dolçor

http://www.youtube.com/watch?v=4Eb651s_o1Q

Una setmana complicada, un mes complicat, un any complicat. Diuen que l'esperança és el darrer que es perd. Deu ser ver, perquè hi ha moments, no sempre, però hi ha moments en què el futur es converteix en present, sembla que els desitjos es puguin tocar, i sent com l'esperança m'agafa de la mà i em diu: "ja arribam, el que cerques està darrera aquella cantonada". Però no és ver, rera la cantonada no hi trob mai res. Pot ser sigui una il·lusió provocada per una baixada de tensió, o pel canvi de lluna, vés a saber. Però tant dóna, és en definitiva un estrany i dolç moment que se'n va així com ha vengut. I no passa res. Em refugii en una cançó, per exemple una cançó com aquesta, i tot torna a la normalitat.