dilluns, 26 d’octubre de 2009

Ningú no és perfecte...

Con faldas y a lo loco (Billy Wilder, 1959)



Sota la premisa "ningú no és perfecte", que posa punt i final a aquesta pel·lícula, no trobau que hauríem de moure'ns, de viure?
Si ens ho poguéssim aplicar a nosaltres mateixos (i també a qui sigui que tenguem al davant) ens estalviaríem moltes decepcions, desenganys, pèrdues, oblids, frustacions, culpabilitats, ràbies, indefinicions..., puc seguir, però no fa falta, no?

2 comentaris:

Frannia ha dit...

Totalment d'acord, guapa :)

pH ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.